Sobre el municipi

Com arribar?

S'arriba a la població a través de la CV-541 a la que s'accedix a través de l'A-7 Valencia-Alicante/Albacete, eixida 861 Alberic-Tous.

La vila de Tous es troba situada en la comarca de la Ribera Alta del Xúquer en la província de València. La situació actual del nucli urbà és conseqüència del trasllat del poble que va tindre lloc en 1.970 a causa de la construcció de la presa de Tous.

La distància a Alzira, la capital de la comarca, és de 14 quilòmetres i a la capital de la província d'uns 50 quilòmetres.

El terme municipal té una extensió de 12.863 ha. i segon el cens a 1 gener 2011, el nombre d'habitants és de 1.268.

Tipus	Latitut	Longitut
GD	39.138407238522255	-0.5860063433647156
GMS	N 39° 8′ 18.266»	O 0° 35′ 9.622»

Història

El topònim Tous apareix llatinitzat en un document de l'any 978, amb la forma de 'Tovos', que deriva del llatí 'tubos', o siga 'canons', en el sentit de 'ruscos d´abelles'. Una segona etimologia és la que prové del nom personal germànic Theobaldus o Thebaldus, que deriva del cognom de Tous o Thous, que donaria nom al poble.

L'origen històric de Tous comença en la Cova-sima de Cosí o de l'infern. S'han trobat ceràmiques de bronze valencià (1600/500 a.C) mesclades amb restes humanes i vestigis (vasos i cerámica) d'haver-se utilitzat la cova com a vivenda de la cultura ibèrica amb certes influències fenícies i gregues.

La romanització sotmet a Tous a la influència cultural i lingüística de la llatinització. Trobem àmfores, dinarios de plata i agarres de bronze datats entre el 135 i el 161 d.C. i mesclats amb tombes d'ossos.

Tous per tant, amb les restes àrabs d'Escalona i Miserere, és anterior a la conquista de Jaume I, que va estar en el Castell de Tous mentrestant assetjava Bairén i Xàtiva.

En la contornada de l'antic poble estaven localitzats diversos poblats corresponents al bronze valencià, així com altres restes d'assentaments tardoromanos. És en l'època musulmana i a través de la 'crónica' el Rei Jaume I quan es té constància històrica de l'existència d'una notable alhama situada en 'La Vall de Tous' que ostiga als cavallers cristians que s'atrevena a endinsar-se pels territoris del sud del Regne.

Tant els musulmans de Tous com els dels seus annexos Escalona i Terrabona, amb els seus corresponents castells situats en el marge del Xúquer, romanen sota la potestat de l'alcalde de Xàtiva i s'entreguen al rei cristià, al mateix temps que Xàtiva en 1247. Poc després i a causa dels impostos reals se subleven els de Tous i Terrrabona, a temps que s'estén la revolta.

En eixe temps, el Rei havia donat el castell de Tous i els seus annexos Pedro Zapata, potser pel fet de que la seua germana Arnes tinguera alguna cosa a veure d'amors amb el sobirà, ja que prèviament i com a conseqüència de la conquista ho havia cedit a Alfonso de Montagud. Amb el temps, els Zapata de Tous van prendre per cognom el de Tous.

Mor el Rei Jaume i el seu fill Pere III d'Aragó, contínua la lluita de recuperació de la zona que és revolta en 1278, sent Tous un dels últims castells que se sotmet novament després de 3 anys de guerra d'una gran duresa i combativitat.

Durant l'expulsió dels moriscos e produïx una nova sublevació dels de Tous, que junt altres e la zona es refugien en el Queixal de Talls, on vençuts al fi són traslladats al lloc de València i expulsats. Com a conseqüència d'això la zona queda pràcticament despoblada i només el nucli de Tous es repoblaria.

Amb la repoblació, molt probablement de gent d'origen aragonés, l'idioma va ser el castellà amb paraules valencianitzades, com és hui. Terrabona, amb pocs veïns ja, va quedar deserta en la guerra de Successió, abans de l'any 1713. Les muntanyes es van poblar de guerrillers, i els de Tous vivien de l'arreplega d'espart i de la fabricació de carbó vegetal, activitats que s'han mantingut fins ben entrat el S. XX.

Al principi es va establir la parròquia de S. Miguel a Tous, de la que depenien l'Església de Terragona, dedicada a 'La Virgen' i la de Càrcer (esta es va independitzar de Tous en 1353). L'església que va arribar als nostres dies va ser construïda en el segle XVII en uns terrenys de la parròquia, junt amb el riu Xúquer, quedant arruïnada l'antiga Església que es va establir quan la conquista.

Es tractava d'un edifici de gran solidesa, per la qual cosa va poder assistir els embats del Xúquer desbordat el dia 4 de novembre de 1864 (Riua de Sant Carles), en la que van desaparéixer arrasades 107 cases de particulars, a més de la casa senyorial, les escoles, la casa abadia i la Casa Consistorial amb els seus amb els seus arxius corresponents.

L'any 1957 es projecta un pantà a fi de regular el Xúquer en el seu curs davall i portar aigua al Túria. A principis dels anys 60, el pantà està en marxa. Problemes de permeabilización pel terreny calcari fan canviar el projecte l'any 1964, rebutjant-se l'antic de presa massissa de formigó armat per una de materials solts.

Al construir-se el pantà en 1970 s'ha de traslladar el poble al seu nou emplaçament i queda com a únic edifici sense derruir davall les aigües, l'Església.

El pantà en 1977 està molt avançat i es posa en funcionament en 1980. A causa de la crescuda del Xúquer i les pluges torrencials, es produïx una ruptura i la inundació de la Ribera en els dies 20 i 21 d'octubre de 1982.

Tous bell, blanc, amb àmplies zones verdes i acollidor amb qui ho visita, escriu hui la història que comptarem demà.

Plànol de carrers

Clima, flora i fauna

Clima

Pel seu enclavament ens trobem amb un clima temperat, tant a l'hivern com a l'estiu, amb una mitjana de precipitacions semblant a la resta de la Comunitat Valenciana.

Les temperatures més altes es registren entre els mesos de juliol i agost, que poques vegades sobrepassen els 40 ºC, però la mitjana de màximes diàries (máxima mensual media) d'estos mesos és lleugerament superior als 30 ºC. Les cotes més baixes s'aconseguixen al desembre, gener i febrer, sent inferiors algunes vegades als 0 ºC, i corresponent a la mitjana de les mínimes diàries d'estos mesos valors lleugerament superiors als 10 ºC. L'oscil·lació de les mitges mensuals és entre els 10 ºC a l'hivern i els 25 ºC a l'estiu.

Comparant convenientment les gràfiques de temperatures i pluviositat, establim un diagrama climàtic en què se'ns mostra l'existència d'uns mesos secs (junio, juliol, agost i septembre) i uns mesos humits (octubre i marzo). El règim d'humitat és Mediterrani sec i els vents dominants són els que bufen de l'est i del nord-oest. Els vents del nord i del sud són poc importants.

Flora i fauna

Es pot apreciar la flora i fauna típicament mediterrània, amb espècies autòctones. Es pot visitar la micro reserva del Puntal del Boix, que consta de 15Ha. protegides. En tot el terme podem trobar infinitat de plantes aromàtiques, arbres com les garroferes en totes les seues varietats, oliveres, alzines, pinedes, també ens trobem amb plantes com el coscoll, llentiscle, margalló, espart i el timó.

Respecte a la seua fauna, és molt diversa, en ella és freqüent trobar-nos per la zona del pantà amb la cabra hispànica, que conviu amb altres espècies com el porc senglar, la genetes, el teixó, el rabosot i les llebres. També, mereixen especial menció els pardals i aus que ho habiten des de teuladins i cagarneres fins a àguiles i soliguers, passant per l'òbila comuna, la perdiu, o la palput. Una espècie endèmica de la fauna de Tous i que habita junt amb el pantà és la tortuga de riu, característica d'este lloc.

Gastronomia i festes

Gastronomia

Pel seu enclavament geogràfic, la gastronomia a Tous és rica, variada i característica de les zones d'interior. Entre els seus plats podem trobar des de les creïlles en caldo amb llorer i l'arròs amb herbes silvestres, fins el menjar típic de les zones de muntanya i de l'activitat pastoral, com són els gaspatxos serrans en les seues dues variants (blans o secs), les farinetes o les molles. Cal fer menció d'un altre tipus de plats com la cassola d'arròs al forn o l'olla amb pilota.

Molt coneguts són els seus dolços, entre els que podem destacar els 'mostaxons', els 'capacicos', les 'toñas' i la “torta borracha”. També són molt apreciats els pastissos de moniato, les coquesfines i la coca 'de llanda', realitzats tots amb productes naturals de la zona. Han de ressaltar-se els embotits, elaborats de forma artesanal, i la mel de romer i tarongina.

Festes patronals

Des del dia 29 de setembre fins al 2 d'octubre, es celebren les festes patronals a Tous, en honor a Sant Miquel Arcàngel. Les celebracions comencen amb la nit de de les disfresses, on xiquets i majors acudixen a la revetla disfressats. Després seguixen multitud d'actes on es conjuga la part religiosa amb la més lúdica, des de misses i processons fins a despertàs, revetles, cercaviles, i els tradicionals sopars de germanor prop de la porta de l'Ajuntament.

El 29 de setembre és el dia més important de les festes, perquè s'honra al Patró Sant Miquel Arcàngel. A més, si eixe dia 29 cau en diumenge se celebra l'any Miguelino, portant a coll pels veïns del poble la imatge de Sant Miquel per tots els carrers, guarnides de forma especial per al pas del Sant.

Festes i events

Dins d’aquest apartat destaquem la Setmana Santa, la Setmana Culural i les Festes Patronals en honor a Sant Miquel Arcàngel.

Setmana santa

La Setmana Santa de Tous, és de gran esplendor atés que la construcció dels dossers, per part dels confrares, cobra gran rellevància en tota la comarca. Per aquest motiu durant una setmana s’exposen al visitant els dossers oferint amb gran fidelitat la Passió i Mort de Jesucrist.

Durant tota la Setmana Santa es realitzen multitud d'actes que són viscuts amb fervor i arreplegament, i entre ells, cal destacar els trasllats dels passos de Setmana Santa a casa dels confrares majors el divendres de Dolor. Posteriorment, amb la Processó del silenci en Dijous i la del Sant Enterrament el Divendres Sant, procesionan les cinc germandats que conformen la Junta Local.

Altres actes religiosos són les misses, en especial la del Dissabte de Gloria que culmina amb un castell de focs artificials. El diumenge de pasqua se celebra la processó matinal de la trobada, seguint un ritual particular que ja se celebrava en l'anterior poble, i posteriorment la missa i el sorteig de confrares majors. La Pasqua es disfruta anant a berenar pels nombrosos paratges del terme.

Setmana cultural

La Setmana Cultural, promoguda i patrocinada per les Regidories de Cultura i Esports, es desenrotlla a finals del mes de juliol i en ella es realitzen infinitat d'actes culturals i esportius destinats a xiquets, jóvens i majors.